GROBER, CANVI DE PROPIETARI

Bé el capitalisme ja ens té acostumats a fer canvis de propietat… però ull que aquí s’acosta una futura «plus-vàlua»

Curiós que l’oposició el dimarts fes una pregunta al ple de l’Ajuntament i després d’una contesta bastant imprecisa l’alcalde acabi fent unes declaracions a la tv Girona

Recordem el clip informatiu…

http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/la-grober-de-bescano-ja-te-nou-propietari

Una anècdota, uns dies abans d’aquests esdeveniments… passejava davant de la Grober… vaig  poder parlar amb diverses persones que anaven a fer el seu exercici quotidià… i ja tenien opinions sobre la nova propietat… en parlarem + endavant.

També va aparèixer una bicicleta pels vials propers per veure què hi feia jo amb l’amic LLuís BM passejant amunt i avall de la Grober… ja ho podem dir, no és cap secret com ben segur que ara ho és les negociacions entre el nou propietari i els polítics de torn… ben aviat uns grups d’alumnes, inspirat per la figura del pintor bescanoní, Isidre Vicens, sortiran un dia de les aules i s’aproparan a la zona de la fàbrica Grober per dibuixar i/o pintar al natural aquesta ja «reliquia» del món industrial del segle XX… i ara en «stanby» fins que un emprenedor li retorni a la vida… és com si la «bella dorment» esperés el petó del príncep…

Ara me’n recordo que els contes només estan en el món dels contacontes… i al cor dels nens que encara són ingenus… i no han estat malmenats per la societat consumista que ens envolta.

Una precisió per una blocaire que ens segueix i es «creu» massa les notícies de la tele… un empresari és diferent d’un subhaster…

A manera de telegrama un recordatori del que han significat les subhastes… manllevaren paraules a la «viqui»

  • La paraula subhasta té arrels històriques llunyanes i ve originalment del llatí sub hastam, sota llança, ja que el repartiment de terres conquerides entre els soldats participants s’assenyalava clavant una llança a la parcel·la ocupada en sort. També la venda del botí de la guerra s’anunciava amb una llança i la venda s’hi realitzava.
  • Un dels exemples històrics més famosos era el de la subhasta de l’esposa durant l’imperi babilònic la qual es portava a terme anualment. L’operació començava amb la subhasta de la dona més bella i després es procedia amb les altres. Era de fet un acte il·legal «obtenir» una dona fora d’aquest procés de compra.
  • Igualment famoses eren les subhastes d’esclaus durant l’imperi romà, els quals eren capturats en campanyes militars per a després ser subhastats en el fòrum. Els fons recaptats en aquestes subhastes servien al seu torn per finançar els esforços bèl·lics de l’imperi.
  • Tot i que transaccions com les anteriorment descrites havien tingut auge en les seves respectives societats, el sistema de venda basat en subhastes havia estat relativament rar fins al segle XVII. Possiblement, la més antiga casa de subhastes al món, la Casa de Subhastes d’Estocolm (Stockholm Auktionsverk), es va establir el 1674 a Suècia.
  • A finals del segle XVIII, poc després de la Revolució Francesa, les subhastes van arribar a celebrar-se en les tavernes per vendre articles d’art. Aquestes subhastes es celebraven diàriament i els catàlegs eren impresos per anunciar elements disponibles que generalment eren articles de col·lecció rars. En alguns casos aquests catàlegs acabaven per convertir-se en obres d’art que contenien infinitat de detalls sobre els articles en subhasta.
  • Les dues cases de subhastes més importants, Sotheby’s i Christie’s, van dur a terme la seva primera subhasta oficial el 1744 i 1766 respectivament.

Esperem ben aviat poder seguir informant perquè encara li queda un bon «viacrucis» a la GROBER.

Ens acomiadarem amb una música adient al post d’avui… «canvi de parella…»

Salut!

Llorenç i equip

LA GROBER ENCARA ESTÀ VIVA?

Avui dissabte, en el suplement d’economia del hi ha aquest interessant article sobre el nostre tema de referència:

GROBER 1 GROBER 2

Des d’aquí volem conscienciar que la GROBER és una fàbrica amb 125 anys de historia, que ha marcat el ritme del creixement de Girona durant molts anys i també el de Bescanó… i no l’hem de deixar morir com s’ha fet amb el casal de «Cal comte» que dóna una imatge de decadència noucentista…

A veure si entre tots practiquem l’eslògan de BKN:

Com diu un amic de la muntanya:

Si és bó caminar, més ho es pujar.

Perquè pujant enfortim els músculs que blinden els ossos, i també el del cor!

Esperem que el camí d’aquestes 87 famílies vagi acompanyat de tots nosaltres ia viat puguem fer una trobada amb millors notícies!

Ens acomiadarem amb una cançó de l’amiga Lídia Pujol, en comunió!: Farem la revolució! i la tornarem a fer!!

Salut!

Llorenç i equip

CLIP ELECTORAL?

Avui surt publicada una carta meva al Diari de Girona. Recomanable en especial pels interessats en el tema GROBER:

Notícia o clip electoral?
LLORENÇ CARRERAS i SUREDA. bescanó.

Rellegeixo, mentre retallo articles del diari, i trobo una notícia publica­da el 2 de maig: La Generalitat busca un industrial que refloti l´antiga tèxtil Grober de Bescanó. Inicialment aparenta una notícia… però llegint el text ja t´adones que ha comen­çat el període electoral.

Deia la dita tradicional que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, havia de fer tot el possible per semblar-ho. En aquest ordre. Perquè si haguessin volgut dir una altra cosa haurien escrit, per exemple, que la dona del rei, si a més de semblar honrada, vol ser-ho, allà ella. Avui dia ja no sembla que el més important sigui ser demòcra­ta. Ara es tracta, bàsicament, de sem­blar-ho. D´aparentar-ho.

Curiós que ara se sàpiga la notí­cia, que ja era coneguda i expres­sada per l´alcalde en un parlament «improvisat» en el dinar de treballadors fet el dissabte 11 d´abril al Polivalent. Si és tan important calia haver-la publicat abans i millor haver fet les gestions dies o mesos abans, quan els pobres treballadors van començar a patir les conseqüències d´una continua­da mala gestió industrial, quan se sentien orfes de l´administració local i nacional.

Miro el calendari i veig ombrejat temps de campanya electoral. El que deia el meu pare: «Hi ha burros amb lletra i sense lletra». De totes maneres benvinguda la proposta del conseller, esperem que no caigui en sac foradat. Ara no trobo gens estrany que hi hagi desafecció amb els partits po­lítics convencionals. No acaben d´entendre el paràgraf «la dona del Cèsar…».

A manera de complementari posarem algunes dades grafiques sobre la desafecció cap els polítics…

Segons la resposta dels ciutadans:

[Sin-titulo-1.gif]

Segons el comportament dels electors:

Pels candidats i les seves promeses incomplertes,

O «jugant» com un adolescent mentre altres fan propostes creatives que rebutjarà la majoria PPera…

I no diem res dels diaris que llegeixen els polítics de torn:

La secretària ja s’esforça… però el polític…

Heu vist mai la foto d’un polític llegint un llibre ? De les espanyes no n’he trobat cap, dels USA, sí:

Home el Bush era home d’acció, guerra… no de lectura atenta…

Salut per tots els blocaires!

Llorenç i equip

 

LA GENERALITAT BUSCA INDUSTRIAL QUE REFLOTI

Aquest passat  dissabte, 2 de maig es va publicar:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/05/02/generalitat-busca-industrial-que-refloti/722083.HTML

I al «Punt Diari + Avui»,

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/4-economia/18-economia/850199-el-govern-financara-qui-vulgui-reflotar-la-grober-de-bescano.HTML

Res de nou pels que van participar en el dinar del ja molt passat dissabte 11 d’abril al Polivalent del poble on l’alcalde va fer un discurs, jo diría un pèl  «electoralista» de la gestió feta amb la Conselleria d’Empresa.

Com que vaig veure com la gent ho va escoltar amb la calma acostumada i després va seguir la festa amb ballarusca vaig entendre que era un estirabot per fer veure que havia fet molt pels treballadors de la Grober que segueixen patint les conseqüències d’una administración errática per part de l’empresari i de les institucions que no tenen cap presa en resoldre el tema de manera definitiva… i qui dies passa anys empeny.

Com que hi ha un organisme de la Generalitat que treballa sobre el tema, poso l’adreça electrónica per consultar-la si ho creieu convenient,

http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=5521

Recordarem una imatge del dia que un diputat del Parlament ens va venir a conèixer…

Del primer judici a Girona, escoltant a l’advocat Joan Xifra:

El mateix dia a l’entrada dels Jutjats,

Primeres guàrdies,

Primera manifestació,

I 1 vídeo de l’enderrocament de l’antiga Grober a Girona,

Un parell de imatges de la casa veïna a la Grober que espera aconteixements:

Ens acomiadarem amb el salt s’aigua de La Central, que treu la llengua però ja no escup aigua…

Salut!

Llorenç

CRÒNICA II, Enric Mirambell, Girona.

Avui diumenge 3 de maig, el cronista de Girona, Enric Mirambell, continua la crònica del passat diumenge situant la Grober a llarg del segle XX en els aspectes socials.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2015/05/03/grober-lambit-social-gironi/722121.HTML

 El Dr. en Història, Enric mirambell i Belloc té una biografia que potser els blocaires no recorden:

  • Va néixer a Girona l’any 1922.
  • Va estudiar al col·legi Maristes
  • Va fer el Batxillerat a «l’Instituto de Gerona», situat al carrer de la Força.
  • El 1941 va acabar el batxillerat i va fer l’examen d’Estat.
  • Estudià Història a la Universitat de Barcelona, UB.
  • Es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona.
  • Des d’aleshores ha investigat i publicat sobre diversos aspectes de la història de Girona i s’ha dedicat especialment als estudis de bibliografia.
  • Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987), ajudat pel seu bon amic el Dr. Félix Casellas i Casademont.
  • Va ser Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980).
  • Participà a l’Arxiu Històric Provincial (1952-1985).
  • Dirigí la Casa de Cultura (1966-1982).
  • Com a part de la seva tasca docent, col·laborà en la fundació del Col·legi Universitari de Girona (1969), del qual fou cap d’estudis entre el 1969 i el 1974.
  • Havia estat comissari provincial d’extensió cultural a Girona (1964-1969).
  • També Delegat del ministeri de cultura a la mateixa ciutat (1978-1980).
  • Acadèmic corresponent de la «Real Academia de la Historia» (1967) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994).
  • La seva tasca en el camp de la docència i la investigació ha estat reconeguda amb l’atorgament, entre altres guardons, de la Comanda de l’ordre d’Alfons X el Savi (1967) i el nomenament de Cronista de la Ciutat de Girona (1987).
  • Entre els llibres que ha publicat destaca Història de la impremta a la ciutat de Girona (1988).
  • És col·laborador habitual del Diari de Girona.

Ara ja coneixem una mica millor al cronista. Com esmentàvem el passat diumenge trobem a faltar l’aspecte social… tot i que avui és tractat però sota el prisma de l’empresari paternalista propi d’aquells anys.

Unes ratlles sobre «paternalisme patronal»

  • El patronisme obrer és una forma de paternalisme social.
  • Es va desenvolupar-se amb molta força amb la revolució industrial, al principi era pròpia de lesindústries però amb l’evolució de les empreses i formes de negoci es va estendre a als altres tipus d’aquests.
  • Al nostre país va començar al llarg del  s. XIXè (la Grober va néixer el 1890)… sobretot a algunes grans fabriques, amb l’extensió de les fàbriques tèxtils a les conques dels rius i la difusió de les colònies industrials… en tenim molts d’exemples si reseguim el curs del riu Ter.
  • El fabricant (sovint anomenat amo) actuava com a gran pare o patriarca de tots els obrers, concedint gràcies i privilegis aïllats en determinades ocasions i només a certs treballadors, amb el fi de fixar-los i de disciplinar-los.
  • Aquests privilegis eren mínims i cal recordar que es feia en una època on encara no existien els drets dels treballadors, el descans dominical, etc.
  • El paternalisme incloïa obediència, fidelitat, lleialtat, respecte a les tradicions, costums i figura del fabricant absolutes a canvi de la seva bondat i benestar.
  • Aquest paternalisme actualment no només no ha mort sinó que continua ben viu a les petites empreses… encara recordó les vegades que he escoltat el terme «amo» per referir-se a l’empresari de la grober.
  • Malauradament aquestes actituds han augmentat a partir dels anys 80, a finals del s. XXè.

Els empresaris van començar a fer activitats socials per controlar a les famílies dels treballadors… em costa dir obrers, perquè ara ningú vol sentir aquesta acepció.

Moltes fàbriques tenien «guarderia» perquè les mares no poguessin seguir treballant… la Grober n’era un exemple, això sí sols acceptava bebés de famílies obreres grober.

També alguna fa construir escoles,

Curiosament també preparava als nois per la Primera Comunió (obligatòria en aquells anys per no ser titllat de comunista i pària social).

Fins i tot alguns empresaris tenien la seva propia revista… podríem dir groga per fer propaganda,

Ep! que organitzaven la Festa Major i tot… especialmente a les Colònies industrials,

El blocaire que tingui temps podría llegar aquest pdf i tindrà informació sobre el que estem comentant… la qüestió social a les fàbriques, el problemas treballadors-empresari…

textil

Aprofitarem per a recomanar la lectura d’un llibre:

Les dades per si el voleu adquirir:

Autor: Jordi Canals i Prats
Editorial SetzeVents
Gènere literari: novel·la contemporània
Any d’edició: 2008

 

Argument:

L’Albert és tan mal estudiant que els seus pares decideixen que es posi a treballar; en aquesta fase de la vida intenta bastir el seu futur. Un piano a la sorra és el relat d’una vida plena d’inquietuds, dura, crua, sense concessions, un retrat que defuig tot romanticisme, per explicar, fil per randa, com se succeeixen les coses i els fets, sense embuts.

La història passa en els anys de la dictadura franquista, a l’ombra del paternalisme empresarial i dels negocis fàcils.

El tarannà dels personatges, amb una convivència amable i sincera, també irònica i sovint dolorosa, ajuden a impulsar la identitat del protagonista, que pugna per sortir-se’n entre el tumult de l’astúcia social.

Fou finalista l’any 2002 del Premi Ramon Llull.

Ara que ja ha passat el Dia dels Treballadors… podem recordar que el paternalisme empresarial encara existeix… potser amb + swing… veiem un exemple amb una empresa considerada model per molts:

Sota el nom «Ippolita» hi ha un col·lectiu italià que estudia la xarxa: és significatiu que l’autor o autors no donin el seu nom. Por a represàlies? El capitalisme tou, com l’anomenen els autors, que defensa Google està basat en una mena de paternalisme dels empresaris: els treballadors de Google tenen piscina a les oficines, hi ha restaurants gratuïts, aula de jocs, s’improvisen partits de tota mena als pàrquings. És fer d’una consideració normal (no es pot estar 8 hores seguides davant d’un ordinador) una gegantina campanya de màrqueting favorable. Però, segons se’ns diu, Google també té una sèrie de punts foscos a considerar.

Ho deixem per un altre dia… cal cercar el llibre:

 

Podem fer una darrera consulta a un article virtual molt interessant sobre el tema del paternalisme empresarial, aquesta vegada sobre la indústia cimentera,

http://www.eumed.net/libros-gratis/2013a/1288/paternalismo.HTML

Ens acomiadarem, avui amb cap música, ho farem amb una entrevista que té molt de testimoni: «El capitalisme no és ètic» amb Teresa Forcades

Salut!

Llorenç

 

GROBER, LA FÀBRICA DE GIRONA

Fa + d’1 any que la ballem amb el tema de la Grober… i avui diumenge 26 d’abril de 2015, el cronista oficial de la ciutat de Girona ens escriu unes ratlles de marcat to cronista… hi trobem a faltar unes pinzellades del problema social que deixa aquesta Grober altratemps model de fàbrica i ara ens agonitzant que espera una posible revifalla.

Anem a l’article:

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2015/04/26/grober-fabrica-girona/721071.HTML

Vet ací una imatge de la visita, a la ciutat de Girona, del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià a Girona. Pas de la comitiva pel pont de Pedra. Entre la multitud Francesc Macià acompanat per l’alcalde Miquel Santaló i altres autoritats. 19/12/1931. Fotografia de Gaspar Sagarra Torrents. Ajuntament de Girona.

Ampliar

La fàbrica Grober estava situada al fons de la foto.

pont_pedra_franco_1

És ben bé que el pobre pont de pedra ha estat un convidat de pedra a diversos esdeveniments de la història a la ciutat de Girona.

I pels que han viscut la historia de la Grober, especialmente en els darrers 50 anys… una imatge de l’espai ocipat per la fàbrica i en la instantània ocupat pels cotxes que formen el desmesurat parc automobilístic de la ciutat de Girona.

Ens acomiadarem amb una imatge d’un ciutadà… podría ser «el pensador» però no és del genial escultor Rodin… és un ciutadà de Girona que pensa el futur de la Grober…

Salut! i paciencia…

Llorenç i equip

IMPUTAT

Aquest captard podem llegir en el diari de Girona, en la secció d’Economia:

http://www.diaridegirona.cat/economia/2015/03/10/propietari-grober-bescano-declara-imputat/713839.HTML

Pels que teniu dificultats tècniques:

El propietari de l´antiga tèxtil Grober declara com a imputat

La plantilla va interposar una querella criminal i se l’acusa d’associació indeguda i de delicte societari

10.03.2015 | 15:56

El propietari de l´antiga tèxtil Grober declara com a imputat

El propietari de l´antiga tèxtil Grober declara com a imputat ACN
 
 
 
 

ACN | GIRONA El propietari de l’antiga tèxtil Grober declara al jutjat imputat per la querella criminal interposada per la plantilla
Girona (ACN).- El conflicte pel tancament de l’antiga tèxtil Grober s’ha traslladat a l’àmbit penal. L’administrador de l’empresa, Lluís Carbonell, ha declarat als jutjats com a imputat arran de la querella criminal interposada per la plantilla. Se l’acusa d’associació indeguda i de delicte societari per haver dut a terme una comptabilitat paral·lela. Carbonell, per mitjà del seu advocat Pablo Sanz, nega totes les acusacions. Mentrestant, la liquidació de la tèxtil tira endavant. S’estan valorant tant la maquinària com les propietats de Grober, que arrossega un passiu que puja a 7 MEUR. L’advocat confia que la liquidació permeti cobrir els deutes amb els creditors i també pagar les indemnitzacions a la plantilla.

La querella que la plantilla de l’antiga tèxtil va presentar contra l’administrador acusa Carbonell d’apropiació indeguda, administració deslleial i d’un delicte societari. Els treballadors sostenen que, entre els anys 2010 i 2013, Carbonell hauria dut una comptabilitat paral·lela, i no hauria declarat part dels ingressos de la Grober, situada a Bescanó (Gironès). En total, la plantilla calcula que s’estaria parlant d’1 MEUR.

El Jutjat d’Instrucció 1 de Girona, on ha anat a parar el cas, va admetre la querella penal a tràmit i l’ha començada a investigar. Avui ha citat a declarar Lluís Carbonell com a imputat. L’administrador no ha volgut fer declaracions als mitjans, però per mitjà del seu advocat, sí que ha negat els càrrecs.

«La querella no té cap mena de fonament; hi havia assessors externs i auditors que en fiscalitzaven els comptes i, a més, d’ençà del 2007, un sindicat bancari també revisava els números any rere any», ha explicat Pablo Sanz. L’advocat assegura que en cap d’aquestes auditories es va detectar l’existència d’una comptabilitat B i també es pregunta com és que la querella ha arribat ara als jutjats. «Es fa estrany, si els treballadors ho sabien des del 2010, que ho hagin donat a conèixer quan ha esclatat el conflicte laboral», ha precisat l’advocat.

Els treballadors ja van posar de relleu l’existència d’una suposada comptabilitat paral·lela quan van anar al Jutjat Social per demanar que se’ls rescindissin els contractes. Aleshores, la sentència -que va sortir a finals de juliol- va desestimar, per falta de proves, que l’administrador de la Grober hagués desviat part dels ingressos de la tèxtil.

La plantilla assegura, però, que ara aportaran documentació i testimonis que evidencien que a la tèxtil s’hi feia doble comptabilitat. A més, els treballadors també han avançat que ampliaran la querella criminal, perquè han descobert que al setembre -un cop l’empresa ja estava tancada- l’administrador va cedir a uns familiars els drets d’explotació de la central hidroelèctrica que abastia d’energia les màquines.

La liquidació tira endavant

En paral·lel a la querella criminal, el conflicte obert pel tancament de la Grober també segueix el seu curs al Jutjat Mercantil. Després que Carbonell demanés la liquidació de l’empresa, el jutjat ja ha nomenat els administradors concursals que s’encarregaran de tirar endavant el procés.

De moment, s’està fent un inventari de tota la maquinària i les propietats de la tèxtil (que no només tenia fàbrica a Bescanó, sinó també seu a Mèxic). L’objectiu és veure quin valor tenen per poder-ho vendre i, amb els ingressos, cobrir el deute que arrossega la Grober.

D’entrada, això sí que ha permès que els treballadors deixin de fer guàrdia davant la fàbrica per impedir que se n’emportin la maquinària. Arran de la liquidació s’ha posat un vigilant privat a la Grober les 24 hores del dia, i la plantilla va abandonar ahir mateix els torns de guàrdia. En total, s’hi han estat 6 mesos i tres dies.

L’antiga tèxtil de Bescanó arrossega uns deutes que pugen a 7 MEUR (derivats de crèdits amb bancs i operacions comercials). L’advocat de la Grober explica que tant la maquinària com la resta de propietats poden arribar a vendre’s per una quantitat d’entre 9 i 10 MEUR, cosa que permetria cobrir el passiu que acumula la tèxtil.

«Hi ha un volum important de maquinària que es pot vendre, i que faria factible poder arribar a liquidar gran part del deute; i dins el que s’ha de pagar, evidentment, hi ha les indemnitzacions a la plantilla», ha concretat Pablo Sanz. Quan va tancar portes, la Grober tenia 87 treballadors; d’aquests, només una desena han trobat feina. La resta, després que el jutjat concedís l’extinció dels contractes, cobren de l’atur.

Bé deixem en mans del Jutjat d’Instrucció nº 1 de Girona que faci la seva feina.

El terme 1 MEUR, vol dir 1 milió d’€uros… pels que encara «compten» en pessetes: 166 milions 386 mil pessetes. Amb aquesta quantitat es podrien fer algunes coses.

Com de pasada surt el tema de la Grober a Mèxic, podem fer una ullada virtual a:

http://www.groberleon.com/es

I si voleu tenir una idea + concreta, podeu consultar la matriu:

http://www.textilesleon.com/

I si disposeu de 8 minuts i 11 segons, podeu gaudir d’un clip multimèdia on hi ha informació del grup «Textiles León»

Ja tenim tema per anar fent.

En un proper article tractarem el tema des d’altres angles. De momento s’han acabat les guàrdies davant la Grober.

Ens acomiadem amb una cançó del malaurat Carles Cano:

Salut!

Llorenç

ASSETJAMENT GROBER

El

En el suplement d’ECONOMIA d’aquest dissabte 28 de febrer hi ha un article de suport als treballadors de la GROBER i que ens ajuda a clarificar termes, en especial «assetjament»

ASSETJAMENT GROBER 28 FEBRER 15

Per si algún blocaire té alguna dificultat en llegar l’article, que sols es trova en el format paper:

ASSETJAMENT, GROBER

Llorenç Carreras

[el diari ha destacat com a comentari resum: No cal que escriguis als diputats, queixant-te d’assetjament, millor quan passis davant un mirall mires què hi veus? Et proposo un nou terme: «examen de consciència»

He llegit amb atenció la notícia de l’ ACN i publicada al vostre diari sobre una carta de l’administrador Grober adreçada a 7 parlamentaris dels diferents grups. És ben bé que hi ha de tot a la vinya del Senyor. Com podeu dir, sr. Carbonell que esteu assetjat ?

Aquest terme ve del s. XIII i qualsevol persona que sàpiga llegir i escriure coneix el seu significat, ben segur que ni en Pompeu Fabre, Josep Miracle i tants d’altres autors de diccionaris havien trobar un significat com en els termes que ens comenteu.

Pels que no són de BKN, unes premises:

•L’administrador Grober és el responsable de no haver pagat els 5 mesos als 87 treballadors, ni la paga extra de Juny, ni la indemnització… o sigui que qui fa assetjament laboral no són pas els treballadors, deu ser l’altra part.•El jutge va establir la quantitat de 3 milions d’€uros i els treballadors encara no han rebut cap €uro… com poden arribar a fi de mes ? com s’anomena aquesta acció ?

•Vigilar per torns, dia i nit, amb sol, amb pluja, amb vent, amb fred, amb glaçades i amb condicions noucentistes, la fàbrica perquè cap desaprensiu s’emporti material o malmeti instal·lacions (com sol passar en edificis abandonats) mentre tu estàs ben instal·lat a la teva llar, amb tota mena de comoditats, no pot pas ser considerat assetjament.

•Fer tota mena d’actuacions mercantils filibusteres per endarrerir el cobrament dels 87 treballadors, que esperen els sous pels dies i mesos treballats mentre alguns familiars, tu ja saps quins, ja han cobrat la quantitat que els pertoca, i en canvi ells han d’esperar «sine die» mentre tu t’ho mires des de la teva butaca… això potser encara no és assetjament?

¿Potser els 87 treballadors o un grup representatiu han aplicat tècniques tipus «escrache» i/o «escarni» i han plantat el seu campament davant la teva porta i des de setembre no has pogut entrar-sortir de la teva llar? Més aviat són els treballadors que s’han quedat sense vacances, sense pagues extres del 2014, sense un grapat de mesades i no tenen la llibertat de fer el que vulguin, han de seguir «treballant» fent guàrdies gratis per protegir la Grober que tu has desamparat.

Conclusió: On està l’assetjament?

No cal que escriguis als diputats, queixant-te d’assetjament, millor quan passis davant un mirall mires què hi veus? Et proposo un nou terme: «examen de consciència». Salut!

També destaca el fragment: «Els treballadors han de seguir «treballant» fent guàrdies gratis per protegir la Grober que tu has desamparat.

Imagino que no cal comentar res… amb l’escrit de l’altra dia i l’article d’avui ja tenim clar que l’ex administrador Grober es va «passar 3 carrers»… «la sap llarga» que diuen els lletraferits.

Ens acomiadarem amb una coneguda cançó del gran Bob Dylan, però en una versió del català Gerard Quintana,

Pels «puristes» la vesió del mestre Bob Dylan, «Blowin in the Wind»:

Salut i a reconectar

Llorenç

CARTA OBERTA DELS TREBALLADORS GROBER

Avui el Diari de Girona, publica a la plana 26, secció d’Economia sota el títol: «Tirar la pedra i amagar la mà» una carta signada pel col·lectiu de treballadors davant l’escrit de l’administrador LLC de fa pocs dies,

 photo Logo-Diari-de-Girona.png

http://www.diaridegirona.cat/economia/2015/02/21/llancar-pedra-amagar-ma/711151.HTML

L’escrit diu:

´Llançar la pedra i amagar la mà´

Pel seu interès reproduïm una carta firmada per 87 extreballadors de la Grober de Bescanó, arran de les últimes afirmacions de l’adminitrador de la companyia, acusant «certes persones» de provocar la fallida de la tèxtil

21.02.2015 | 00:00

Extreballadors de la Grober davant el Palau de Justícia de GIrona.

Extreballadors de la Grober davant el Palau de Justícia de GIrona. marc martí
 
«Després d’haver llegit la informació apareguda als mitjans de comunicació de la carta enviada per l’administrador de S.A. Grober als diputats del Parlament de Catalunya com a resposta a la que va rebre de «ses senyories» com a conseqüència de la reunió mantinguda amb els treballadors de l’empresa, creiem convenient fer les segu?ents puntualitzacions, per evitar que es doni una visió modificada a l’opinió pública.

En primer lloc creiem que no és bo llançar la pedra i amagar la mà, si es creu que l’explantilla de Grober ha estat dirigida per «certes persones», seria interessant saber a qui es refereix, ja que des de el primer moment el conjunt dels treballadors han estat totalment d’acord en les mesures que s’han anat prenent en aquest conflicte que la mala gestió de l’administració de l’empresa ha abocat a la situació de liquidació d’aquesta.
No creiem que sigui molt idoni dir que part de l’explantilla no acceptés un acord de flexibilitat laboral, ja que això implicava una rebaixa molt gran de sou, i sobretot sense assegurar sense cap garantia que aquesta rebaixa feia possible la viabilitat de Grober, ja que no entenem com es pot dir que era un pla acceptat pels creditors, quan gran part d’aquests no hi estaven d’acord i sobretot els proveïdors de matèries primeres no lliuraven productes i, per tant, no es podia fabricar cap tipus d’article i no es podien satisfer les comandes que, en aquest cas, sí que existien.

Ja és prou significatiu quan ?l’any 2012 es va realitzar un increment de l’IRPF que va produir una rebaixa del sou net a percebre per la majoria, mentre que els familiars, dirigents de la societat, es van pujar el sou, per equilibrar-lo.

Parlar «d’assetjament» que rep l’administrador i la seva família, opinem que es molt frívol, quan per la seva part es van cometre una sèrie d’irregularitats que podem enumerar i que han afectant molt negativament el conjunt dels extreballadors de S.A. Grober, com per exemple que no s’han enviat els documents de cotització del període de 17/07/2014 a 2/09/2014, i que va provocar que el salari diari reconegut pel SEPE fos inferior al que ens correspondria. Saber on són els diners de la Seguretat Social, de les persones que estaven de baixa en els últims mesos de funcionament. Així com les cinc mensualitats que es deuen i que han provocat autèntics problemes a moltes famílies, mentre que els familiars de l’administrador han rebut la totalitat dels seus honoraris i les documentacions correctes per accedir a l’atur.

Que es per a vostè assetjament?, estar de guàrdia les vint-i-quatre hores del dia, a la porta de la fàbrica, aguantant les inclemències del temps, per evitar el pillatge o el desballestament de la fàbrica?, o li molesta que es coneguin totes les vegades que vostès entren i surten del recinte a fer ves a saber què.

Per altra banda entenem que no rebin gaire afecte d’una població com Bescanó tan lligada a Grober, la qual la família Carbonell ha malmès els últims temps.

Estem d’acord en el fet que la conjuntura actual no ajuda gens el bon desenvolupament de les empreses, sobretot les tèxtils, però Grober, que va néixer el 1890, que ha suportat dues guerres mundials, una guerra civil, i força èpoques de crisi, no ha pogut fer front a la mala gestió de l’administració de la societat.

Quant al projectes vitals, no sols són d’una persona, sinó d’un equip humà il·lusionat, i no cal fer tanta demagògia, i quedar políticament correcte, parlant d’indústria, territori i país, sinó ser un bon empresari i no haver d’anar a declarar al mes de març als jutjats per fer front a una querella interposada per la totalitat dels treballadors i acceptada a tràmit, per irregularitats fiscals comeses en la seva gestió al front de l’empresa.

Finalment, estem d’acord en què els senyors i senyores diputades tenen tot el dret d’escoltar-lo com van fer amablement amb nosaltres, i lògicament estem a l’espera de la liquidació de la companyia per poder cobrar els deutes que vostès tenen amb nosaltres i que la sentència judicial els obliga a satisfer.»

No cal cal comentari queda tot molt ben dit i explicat.

Esperem que qui hagi de reflexionar ho faci i ajudi a trobar una solució final com + aviat millor.

Si algún blocaire vol la imatge que ha publicat el diari en un format`+ agradable:

Ens acomiadarem amb una cançó de l’amic Raimon, «nosaltres no som d’eixe món»

El treballadors han de defensar els seus drets aprofitant tots els recursos!

Salut i a reconnectar!

Llorenç

ANEM PER BON CAMÍ

60

Avui, dijous, 19 de febrer, sant Àlvar de Còrdova, St. Auxibi, St. Barbat, Sta. Belina, St. Conrad Confaloniero,  St- Conrad Placentino, St. Frederic, St. Gabí, St. Julià, St, Mansuet, St. Marcel, St. Publi, St. Quodvultdeus, St. Zambdas… ha estat un dia interessant per la GROBER.

Cada un dels 87 treballadors tindrà ingressat al seu compte en un plis-plas, el 60% d’una mesada… és un detall a compte del que Grober els va deixar a deure al llarg de l’any 2014 i la seva erràtica actuació mercantil.

Potser hi ha qui ja no s’enrecorda de comptar fins 60… vet ací un comptador de baixada,

  • També ha quedat clar una altra cosa: l’administrador concursal ha demanat que el personal seguís, dins les seves possibilitats, amb la vigilància… ha demanat 1 mes mentre aconsegueix una seguretat privada.

Aquesta foto, pel record, es fa fer el primer dia que els periodistas van assabentar-se de les guàrdies davant la Grober, era la primera semana de setembre,

http://www.diaridegirona.cat/economia/2014/09/05/empleats-grober-torns-evitar-que/686197.HTML

Bé aviat farem un resum de tota la sessió, ens acomiadem per aviu amb una música dels anys 60, el clip té moltes imatges en B/N però la tele era així en aquells anys, el color anava arrivant mica en mica…

Salut i a reconnectar!

Llorenç