Archivos mensuales: mayo 2015

CLIP ELECTORAL?

Avui surt publicada una carta meva al Diari de Girona. Recomanable en especial pels interessats en el tema GROBER:

Notícia o clip electoral?
LLORENÇ CARRERAS i SUREDA. bescanó.

Rellegeixo, mentre retallo articles del diari, i trobo una notícia publica­da el 2 de maig: La Generalitat busca un industrial que refloti l´antiga tèxtil Grober de Bescanó. Inicialment aparenta una notícia… però llegint el text ja t´adones que ha comen­çat el període electoral.

Deia la dita tradicional que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, havia de fer tot el possible per semblar-ho. En aquest ordre. Perquè si haguessin volgut dir una altra cosa haurien escrit, per exemple, que la dona del rei, si a més de semblar honrada, vol ser-ho, allà ella. Avui dia ja no sembla que el més important sigui ser demòcra­ta. Ara es tracta, bàsicament, de sem­blar-ho. D´aparentar-ho.

Curiós que ara se sàpiga la notí­cia, que ja era coneguda i expres­sada per l´alcalde en un parlament «improvisat» en el dinar de treballadors fet el dissabte 11 d´abril al Polivalent. Si és tan important calia haver-la publicat abans i millor haver fet les gestions dies o mesos abans, quan els pobres treballadors van començar a patir les conseqüències d´una continua­da mala gestió industrial, quan se sentien orfes de l´administració local i nacional.

Miro el calendari i veig ombrejat temps de campanya electoral. El que deia el meu pare: «Hi ha burros amb lletra i sense lletra». De totes maneres benvinguda la proposta del conseller, esperem que no caigui en sac foradat. Ara no trobo gens estrany que hi hagi desafecció amb els partits po­lítics convencionals. No acaben d´entendre el paràgraf «la dona del Cèsar…».

A manera de complementari posarem algunes dades grafiques sobre la desafecció cap els polítics…

Segons la resposta dels ciutadans:

[Sin-titulo-1.gif]

Segons el comportament dels electors:

Pels candidats i les seves promeses incomplertes,

O «jugant» com un adolescent mentre altres fan propostes creatives que rebutjarà la majoria PPera…

I no diem res dels diaris que llegeixen els polítics de torn:

La secretària ja s’esforça… però el polític…

Heu vist mai la foto d’un polític llegint un llibre ? De les espanyes no n’he trobat cap, dels USA, sí:

Home el Bush era home d’acció, guerra… no de lectura atenta…

Salut per tots els blocaires!

Llorenç i equip

 

LA GENERALITAT BUSCA INDUSTRIAL QUE REFLOTI

Aquest passat  dissabte, 2 de maig es va publicar:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/05/02/generalitat-busca-industrial-que-refloti/722083.HTML

I al «Punt Diari + Avui»,

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/4-economia/18-economia/850199-el-govern-financara-qui-vulgui-reflotar-la-grober-de-bescano.HTML

Res de nou pels que van participar en el dinar del ja molt passat dissabte 11 d’abril al Polivalent del poble on l’alcalde va fer un discurs, jo diría un pèl  «electoralista» de la gestió feta amb la Conselleria d’Empresa.

Com que vaig veure com la gent ho va escoltar amb la calma acostumada i després va seguir la festa amb ballarusca vaig entendre que era un estirabot per fer veure que havia fet molt pels treballadors de la Grober que segueixen patint les conseqüències d’una administración errática per part de l’empresari i de les institucions que no tenen cap presa en resoldre el tema de manera definitiva… i qui dies passa anys empeny.

Com que hi ha un organisme de la Generalitat que treballa sobre el tema, poso l’adreça electrónica per consultar-la si ho creieu convenient,

http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=5521

Recordarem una imatge del dia que un diputat del Parlament ens va venir a conèixer…

Del primer judici a Girona, escoltant a l’advocat Joan Xifra:

El mateix dia a l’entrada dels Jutjats,

Primeres guàrdies,

Primera manifestació,

I 1 vídeo de l’enderrocament de l’antiga Grober a Girona,

Un parell de imatges de la casa veïna a la Grober que espera aconteixements:

Ens acomiadarem amb el salt s’aigua de La Central, que treu la llengua però ja no escup aigua…

Salut!

Llorenç

CRÒNICA II, Enric Mirambell, Girona.

Avui diumenge 3 de maig, el cronista de Girona, Enric Mirambell, continua la crònica del passat diumenge situant la Grober a llarg del segle XX en els aspectes socials.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2015/05/03/grober-lambit-social-gironi/722121.HTML

 El Dr. en Història, Enric mirambell i Belloc té una biografia que potser els blocaires no recorden:

  • Va néixer a Girona l’any 1922.
  • Va estudiar al col·legi Maristes
  • Va fer el Batxillerat a «l’Instituto de Gerona», situat al carrer de la Força.
  • El 1941 va acabar el batxillerat i va fer l’examen d’Estat.
  • Estudià Història a la Universitat de Barcelona, UB.
  • Es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona.
  • Des d’aleshores ha investigat i publicat sobre diversos aspectes de la història de Girona i s’ha dedicat especialment als estudis de bibliografia.
  • Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987), ajudat pel seu bon amic el Dr. Félix Casellas i Casademont.
  • Va ser Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980).
  • Participà a l’Arxiu Històric Provincial (1952-1985).
  • Dirigí la Casa de Cultura (1966-1982).
  • Com a part de la seva tasca docent, col·laborà en la fundació del Col·legi Universitari de Girona (1969), del qual fou cap d’estudis entre el 1969 i el 1974.
  • Havia estat comissari provincial d’extensió cultural a Girona (1964-1969).
  • També Delegat del ministeri de cultura a la mateixa ciutat (1978-1980).
  • Acadèmic corresponent de la «Real Academia de la Historia» (1967) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994).
  • La seva tasca en el camp de la docència i la investigació ha estat reconeguda amb l’atorgament, entre altres guardons, de la Comanda de l’ordre d’Alfons X el Savi (1967) i el nomenament de Cronista de la Ciutat de Girona (1987).
  • Entre els llibres que ha publicat destaca Història de la impremta a la ciutat de Girona (1988).
  • És col·laborador habitual del Diari de Girona.

Ara ja coneixem una mica millor al cronista. Com esmentàvem el passat diumenge trobem a faltar l’aspecte social… tot i que avui és tractat però sota el prisma de l’empresari paternalista propi d’aquells anys.

Unes ratlles sobre «paternalisme patronal»

  • El patronisme obrer és una forma de paternalisme social.
  • Es va desenvolupar-se amb molta força amb la revolució industrial, al principi era pròpia de lesindústries però amb l’evolució de les empreses i formes de negoci es va estendre a als altres tipus d’aquests.
  • Al nostre país va començar al llarg del  s. XIXè (la Grober va néixer el 1890)… sobretot a algunes grans fabriques, amb l’extensió de les fàbriques tèxtils a les conques dels rius i la difusió de les colònies industrials… en tenim molts d’exemples si reseguim el curs del riu Ter.
  • El fabricant (sovint anomenat amo) actuava com a gran pare o patriarca de tots els obrers, concedint gràcies i privilegis aïllats en determinades ocasions i només a certs treballadors, amb el fi de fixar-los i de disciplinar-los.
  • Aquests privilegis eren mínims i cal recordar que es feia en una època on encara no existien els drets dels treballadors, el descans dominical, etc.
  • El paternalisme incloïa obediència, fidelitat, lleialtat, respecte a les tradicions, costums i figura del fabricant absolutes a canvi de la seva bondat i benestar.
  • Aquest paternalisme actualment no només no ha mort sinó que continua ben viu a les petites empreses… encara recordó les vegades que he escoltat el terme «amo» per referir-se a l’empresari de la grober.
  • Malauradament aquestes actituds han augmentat a partir dels anys 80, a finals del s. XXè.

Els empresaris van començar a fer activitats socials per controlar a les famílies dels treballadors… em costa dir obrers, perquè ara ningú vol sentir aquesta acepció.

Moltes fàbriques tenien «guarderia» perquè les mares no poguessin seguir treballant… la Grober n’era un exemple, això sí sols acceptava bebés de famílies obreres grober.

També alguna fa construir escoles,

Curiosament també preparava als nois per la Primera Comunió (obligatòria en aquells anys per no ser titllat de comunista i pària social).

Fins i tot alguns empresaris tenien la seva propia revista… podríem dir groga per fer propaganda,

Ep! que organitzaven la Festa Major i tot… especialmente a les Colònies industrials,

El blocaire que tingui temps podría llegar aquest pdf i tindrà informació sobre el que estem comentant… la qüestió social a les fàbriques, el problemas treballadors-empresari…

textil

Aprofitarem per a recomanar la lectura d’un llibre:

Les dades per si el voleu adquirir:

Autor: Jordi Canals i Prats
Editorial SetzeVents
Gènere literari: novel·la contemporània
Any d’edició: 2008

 

Argument:

L’Albert és tan mal estudiant que els seus pares decideixen que es posi a treballar; en aquesta fase de la vida intenta bastir el seu futur. Un piano a la sorra és el relat d’una vida plena d’inquietuds, dura, crua, sense concessions, un retrat que defuig tot romanticisme, per explicar, fil per randa, com se succeeixen les coses i els fets, sense embuts.

La història passa en els anys de la dictadura franquista, a l’ombra del paternalisme empresarial i dels negocis fàcils.

El tarannà dels personatges, amb una convivència amable i sincera, també irònica i sovint dolorosa, ajuden a impulsar la identitat del protagonista, que pugna per sortir-se’n entre el tumult de l’astúcia social.

Fou finalista l’any 2002 del Premi Ramon Llull.

Ara que ja ha passat el Dia dels Treballadors… podem recordar que el paternalisme empresarial encara existeix… potser amb + swing… veiem un exemple amb una empresa considerada model per molts:

Sota el nom «Ippolita» hi ha un col·lectiu italià que estudia la xarxa: és significatiu que l’autor o autors no donin el seu nom. Por a represàlies? El capitalisme tou, com l’anomenen els autors, que defensa Google està basat en una mena de paternalisme dels empresaris: els treballadors de Google tenen piscina a les oficines, hi ha restaurants gratuïts, aula de jocs, s’improvisen partits de tota mena als pàrquings. És fer d’una consideració normal (no es pot estar 8 hores seguides davant d’un ordinador) una gegantina campanya de màrqueting favorable. Però, segons se’ns diu, Google també té una sèrie de punts foscos a considerar.

Ho deixem per un altre dia… cal cercar el llibre:

 

Podem fer una darrera consulta a un article virtual molt interessant sobre el tema del paternalisme empresarial, aquesta vegada sobre la indústia cimentera,

http://www.eumed.net/libros-gratis/2013a/1288/paternalismo.HTML

Ens acomiadarem, avui amb cap música, ho farem amb una entrevista que té molt de testimoni: «El capitalisme no és ètic» amb Teresa Forcades

Salut!

Llorenç