CRÒNICA II, Enric Mirambell, Girona.

Avui diumenge 3 de maig, el cronista de Girona, Enric Mirambell, continua la crònica del passat diumenge situant la Grober a llarg del segle XX en els aspectes socials.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2015/05/03/grober-lambit-social-gironi/722121.HTML

 El Dr. en Història, Enric mirambell i Belloc té una biografia que potser els blocaires no recorden:

  • Va néixer a Girona l’any 1922.
  • Va estudiar al col·legi Maristes
  • Va fer el Batxillerat a «l’Instituto de Gerona», situat al carrer de la Força.
  • El 1941 va acabar el batxillerat i va fer l’examen d’Estat.
  • Estudià Història a la Universitat de Barcelona, UB.
  • Es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona.
  • Des d’aleshores ha investigat i publicat sobre diversos aspectes de la història de Girona i s’ha dedicat especialment als estudis de bibliografia.
  • Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987), ajudat pel seu bon amic el Dr. Félix Casellas i Casademont.
  • Va ser Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980).
  • Participà a l’Arxiu Històric Provincial (1952-1985).
  • Dirigí la Casa de Cultura (1966-1982).
  • Com a part de la seva tasca docent, col·laborà en la fundació del Col·legi Universitari de Girona (1969), del qual fou cap d’estudis entre el 1969 i el 1974.
  • Havia estat comissari provincial d’extensió cultural a Girona (1964-1969).
  • També Delegat del ministeri de cultura a la mateixa ciutat (1978-1980).
  • Acadèmic corresponent de la «Real Academia de la Historia» (1967) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994).
  • La seva tasca en el camp de la docència i la investigació ha estat reconeguda amb l’atorgament, entre altres guardons, de la Comanda de l’ordre d’Alfons X el Savi (1967) i el nomenament de Cronista de la Ciutat de Girona (1987).
  • Entre els llibres que ha publicat destaca Història de la impremta a la ciutat de Girona (1988).
  • És col·laborador habitual del Diari de Girona.

Ara ja coneixem una mica millor al cronista. Com esmentàvem el passat diumenge trobem a faltar l’aspecte social… tot i que avui és tractat però sota el prisma de l’empresari paternalista propi d’aquells anys.

Unes ratlles sobre «paternalisme patronal»

  • El patronisme obrer és una forma de paternalisme social.
  • Es va desenvolupar-se amb molta força amb la revolució industrial, al principi era pròpia de lesindústries però amb l’evolució de les empreses i formes de negoci es va estendre a als altres tipus d’aquests.
  • Al nostre país va començar al llarg del  s. XIXè (la Grober va néixer el 1890)… sobretot a algunes grans fabriques, amb l’extensió de les fàbriques tèxtils a les conques dels rius i la difusió de les colònies industrials… en tenim molts d’exemples si reseguim el curs del riu Ter.
  • El fabricant (sovint anomenat amo) actuava com a gran pare o patriarca de tots els obrers, concedint gràcies i privilegis aïllats en determinades ocasions i només a certs treballadors, amb el fi de fixar-los i de disciplinar-los.
  • Aquests privilegis eren mínims i cal recordar que es feia en una època on encara no existien els drets dels treballadors, el descans dominical, etc.
  • El paternalisme incloïa obediència, fidelitat, lleialtat, respecte a les tradicions, costums i figura del fabricant absolutes a canvi de la seva bondat i benestar.
  • Aquest paternalisme actualment no només no ha mort sinó que continua ben viu a les petites empreses… encara recordó les vegades que he escoltat el terme «amo» per referir-se a l’empresari de la grober.
  • Malauradament aquestes actituds han augmentat a partir dels anys 80, a finals del s. XXè.

Els empresaris van començar a fer activitats socials per controlar a les famílies dels treballadors… em costa dir obrers, perquè ara ningú vol sentir aquesta acepció.

Moltes fàbriques tenien «guarderia» perquè les mares no poguessin seguir treballant… la Grober n’era un exemple, això sí sols acceptava bebés de famílies obreres grober.

També alguna fa construir escoles,

Curiosament també preparava als nois per la Primera Comunió (obligatòria en aquells anys per no ser titllat de comunista i pària social).

Fins i tot alguns empresaris tenien la seva propia revista… podríem dir groga per fer propaganda,

Ep! que organitzaven la Festa Major i tot… especialmente a les Colònies industrials,

El blocaire que tingui temps podría llegar aquest pdf i tindrà informació sobre el que estem comentant… la qüestió social a les fàbriques, el problemas treballadors-empresari…

textil

Aprofitarem per a recomanar la lectura d’un llibre:

Les dades per si el voleu adquirir:

Autor: Jordi Canals i Prats
Editorial SetzeVents
Gènere literari: novel·la contemporània
Any d’edició: 2008

 

Argument:

L’Albert és tan mal estudiant que els seus pares decideixen que es posi a treballar; en aquesta fase de la vida intenta bastir el seu futur. Un piano a la sorra és el relat d’una vida plena d’inquietuds, dura, crua, sense concessions, un retrat que defuig tot romanticisme, per explicar, fil per randa, com se succeeixen les coses i els fets, sense embuts.

La història passa en els anys de la dictadura franquista, a l’ombra del paternalisme empresarial i dels negocis fàcils.

El tarannà dels personatges, amb una convivència amable i sincera, també irònica i sovint dolorosa, ajuden a impulsar la identitat del protagonista, que pugna per sortir-se’n entre el tumult de l’astúcia social.

Fou finalista l’any 2002 del Premi Ramon Llull.

Ara que ja ha passat el Dia dels Treballadors… podem recordar que el paternalisme empresarial encara existeix… potser amb + swing… veiem un exemple amb una empresa considerada model per molts:

Sota el nom «Ippolita» hi ha un col·lectiu italià que estudia la xarxa: és significatiu que l’autor o autors no donin el seu nom. Por a represàlies? El capitalisme tou, com l’anomenen els autors, que defensa Google està basat en una mena de paternalisme dels empresaris: els treballadors de Google tenen piscina a les oficines, hi ha restaurants gratuïts, aula de jocs, s’improvisen partits de tota mena als pàrquings. És fer d’una consideració normal (no es pot estar 8 hores seguides davant d’un ordinador) una gegantina campanya de màrqueting favorable. Però, segons se’ns diu, Google també té una sèrie de punts foscos a considerar.

Ho deixem per un altre dia… cal cercar el llibre:

 

Podem fer una darrera consulta a un article virtual molt interessant sobre el tema del paternalisme empresarial, aquesta vegada sobre la indústia cimentera,

http://www.eumed.net/libros-gratis/2013a/1288/paternalismo.HTML

Ens acomiadarem, avui amb cap música, ho farem amb una entrevista que té molt de testimoni: «El capitalisme no és ètic» amb Teresa Forcades

Salut!

Llorenç

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *