GROBER, CANVI DE PROPIETARI

Bé el capitalisme ja ens té acostumats a fer canvis de propietat… però ull que aquí s’acosta una futura «plus-vàlua»

Curiós que l’oposició el dimarts fes una pregunta al ple de l’Ajuntament i després d’una contesta bastant imprecisa l’alcalde acabi fent unes declaracions a la tv Girona

Recordem el clip informatiu…

http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/la-grober-de-bescano-ja-te-nou-propietari

Una anècdota, uns dies abans d’aquests esdeveniments… passejava davant de la Grober… vaig  poder parlar amb diverses persones que anaven a fer el seu exercici quotidià… i ja tenien opinions sobre la nova propietat… en parlarem + endavant.

També va aparèixer una bicicleta pels vials propers per veure què hi feia jo amb l’amic LLuís BM passejant amunt i avall de la Grober… ja ho podem dir, no és cap secret com ben segur que ara ho és les negociacions entre el nou propietari i els polítics de torn… ben aviat uns grups d’alumnes, inspirat per la figura del pintor bescanoní, Isidre Vicens, sortiran un dia de les aules i s’aproparan a la zona de la fàbrica Grober per dibuixar i/o pintar al natural aquesta ja «reliquia» del món industrial del segle XX… i ara en «stanby» fins que un emprenedor li retorni a la vida… és com si la «bella dorment» esperés el petó del príncep…

Ara me’n recordo que els contes només estan en el món dels contacontes… i al cor dels nens que encara són ingenus… i no han estat malmenats per la societat consumista que ens envolta.

Una precisió per una blocaire que ens segueix i es «creu» massa les notícies de la tele… un empresari és diferent d’un subhaster…

A manera de telegrama un recordatori del que han significat les subhastes… manllevaren paraules a la «viqui»

  • La paraula subhasta té arrels històriques llunyanes i ve originalment del llatí sub hastam, sota llança, ja que el repartiment de terres conquerides entre els soldats participants s’assenyalava clavant una llança a la parcel·la ocupada en sort. També la venda del botí de la guerra s’anunciava amb una llança i la venda s’hi realitzava.
  • Un dels exemples històrics més famosos era el de la subhasta de l’esposa durant l’imperi babilònic la qual es portava a terme anualment. L’operació començava amb la subhasta de la dona més bella i després es procedia amb les altres. Era de fet un acte il·legal «obtenir» una dona fora d’aquest procés de compra.
  • Igualment famoses eren les subhastes d’esclaus durant l’imperi romà, els quals eren capturats en campanyes militars per a després ser subhastats en el fòrum. Els fons recaptats en aquestes subhastes servien al seu torn per finançar els esforços bèl·lics de l’imperi.
  • Tot i que transaccions com les anteriorment descrites havien tingut auge en les seves respectives societats, el sistema de venda basat en subhastes havia estat relativament rar fins al segle XVII. Possiblement, la més antiga casa de subhastes al món, la Casa de Subhastes d’Estocolm (Stockholm Auktionsverk), es va establir el 1674 a Suècia.
  • A finals del segle XVIII, poc després de la Revolució Francesa, les subhastes van arribar a celebrar-se en les tavernes per vendre articles d’art. Aquestes subhastes es celebraven diàriament i els catàlegs eren impresos per anunciar elements disponibles que generalment eren articles de col·lecció rars. En alguns casos aquests catàlegs acabaven per convertir-se en obres d’art que contenien infinitat de detalls sobre els articles en subhasta.
  • Les dues cases de subhastes més importants, Sotheby’s i Christie’s, van dur a terme la seva primera subhasta oficial el 1744 i 1766 respectivament.

Esperem ben aviat poder seguir informant perquè encara li queda un bon «viacrucis» a la GROBER.

Ens acomiadarem amb una música adient al post d’avui… «canvi de parella…»

Salut!

Llorenç i equip

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *